Catalanofobia: odi contra el català, els catalans i Catalunya. Per què?

Aquí

El vídeo de la jove bloguera andalusa Mel Domínguez sobre la catalanofòbia, que la setmana passada va penjar a YouTube i ràpidament va estendre’s a través de la xarxa, ja té més d’1,5 milions de visites.

“A mí me hablas en español”, l’enregistrament de 12 minuts on @focusings desmuntava alguns dels tòpics més suats sobre Catalunya, el català i la independència, ha superat les 1.580.000 visualitzacions des del passat 8 d’abril i ha suscitat tota mena de comentaris, elogiosos però també crítics contra la noia.

Però si ens fixem en la valoració que ha rebut el vídeo a YouTube, els favorables guanyarien els detractors, ja que 37.883 persones han clicat que els agrada i nomésNo m'agrada 2.783 han marcat que no.

La bloguera, que viu a Catalunya des del 2011, quan va emigrar de Huelva, admet que el debat que s’ha generat al voltant del vídeo l’ha superat, però que ho tornaria a fer.



La meitat de les aigües de l’estat espanyol en mal estat

Dia mundial de l’aigua

 



L’aigua, un negoci rodó

Article d’Enrique Cabrera a El País



Flix, la contaminació criminal de l’aigua

Els residus de Flix, el Bhopal del Mediterrani occidental

Un exemple clàssic, ERCROS. L’empresa química amb beneficis estratosfèrics, a canvi d’una contaminació descontrolada, i un final conegut: suspensió de pagaments, població enverinada a l’atur, i una impossible descontaminació que haurem de pagar entre tots.

Història prèvia (Modificat de vikipèdia)

El pantà de Flix és un embassament que pertany al riu Ebre, creat per una presa situada al municipi de Flix, que s’estén pels termes de Flix i Riba-roja d’Ebre, a la comarca de la Ribera d’Ebre.

L’embassament de Flix té una gran zona degradada al seu litoral meridional. És un pantà molt contaminat pels vessaments químics produïts per l’empresa ERCROS (antiga Erquímia) durant el període del 15 de setembre de 1988 al 28 d’agost de 1993 (demostrat judicialment) i els anys anteriors a cap legislació ambiental. (Abraça el període en què el president de la companyia fou la persona que, posteriorment, es convertiria en Ministre d’Indústria del Govern d’Aznar, del PP, el Sr Josep Piqué, )  Tot això ha fet acumular 700.000m3[1] de residus perillosos a la mateixa vora de l’embassament.

La muntanya de sediments contaminants i de metalls pesants, com ara el mercuri, té un alt contingut de materials tòxics, motiu que ha portat als científics a recomanar no consumir-ne l’aigua com una mesura preventiva. El fang tòxic del Flix afecta a les aigües dels 100 últims quilòmetres del riu Ebre.

Aquest fet propicià un ambiciós pla per extreure i tractar els residus tòxics[2] que s’està duent a terme.

L’aigua, un servei públic essencial

Aquí

Pedro Arrojo Agudo

Profesor Emérito del Dpto. de Análisis Económico de la Universidad de Zaragoza

Arrojo ha estat distingit amb el  Premi Goldman de Medioambiente en la categoría Europa.

En Comú. L’educació. Zygmunt Bauman

http://vimeo.com/61705690

Investigadors de la UdG desenvolupen un sistema capaç d’eliminar la contaminació per nitrats en aigües subterrànies

Un equip d’investigadors del grup LEQUIA de la UdG, liderat per Jesús Colprim, ha desenvolupat un sistema capaç de tractar de manera eficaç, amb un baix consum energètic i sense generar residus addicionals, aigües contaminades amb diferents nivells de nitrats.

Avanç en el tractament de la migranya. Dr. Joan Izquierdo, neuròleg de l’Hospital General de Catalunya

El Dr. Joan Izquierdo, neuròleg de l’Hospital General de Catalunya, explica els resultats d’un estudi que detecta una alteració d’una proteina en la majoria de pacients amb migranya que no metaboltza una substància que està en molts aliments que es diu histamina. La proteïna DAO s’ha mostrat efectiva en el 90% dels pacients.

Buscando trabajo de científica en EE UU

El Consejo Superior de Investigaciones Científicas donde trabajo ha perdido 1208 puestos de investigación en los últimos 15 meses

Zygmunt Bauman: “Hemos vivido en un mundo irreal, de crecimiento ilimitado”

El sociólogo alerta de que el estado de bienestar se ha cimentado sobre el hecho de que la sociedad ha gastado más de lo que tenía

La información es muy fácil de conseguir ahora. Vas a Google, haces una pregunta y recibes una respuesta. El problema es que no es una sola, sino que son millones. El problema es cómo conseguir llegar a la información relevante, cómo distingues la basura de lo relevante

Nos estamos distanciando del pasado a toda velocidad. la memoria guarda un recuerdo deformado del pasado. No sabemos cuánto van a durar las concepciones que se establecen con unos cimientos tan débiles. Esto no es serio

“Toda mi vida, y he tenido una larga existencia, siempre he tenido la impresión de que las jóvenes generaciones si se aplicaban al estudio y obtenían buenos niveles de educación, les aguardaba una larga carrera. Las nuevas generaciones comenzaban donde habían terminado las anteriores. Se daba por sentado. Es la primera vez en que la generación más joven tienen las mejores expectativas (buena educación, idiomas) y ningún futuro. La juventud está cerca de acabar en la cuneta, corre el riesgo de ser redundante”

Hay que olvidar de una vez que la felicidad esté relacionada con la adquisición de bienes”.

La clase política durante mucho tiempo ha aplicado una sola idea a la resolución de los problemas sociales: incrementar el consumo. Vivimos en un planeta que no admite más explotación de los recursos. Extender los patrones de consumo de los países desarrollados al resto del planeta es impensable si queremos pervivir”.

Estamos alcanzando niveles de desigualdad cercanos a los del siglo XIX. En la antigua sociedad de los productores, los jefes y los empleadores eran dependientes entre sí. Ahora esa relación se ha quebrado. La dependencia mutua ha sido sustituida por la unilateralidad. Los empleados necesita al patrón, pero no al revés”

La extinción de los intelectuales. La figura del intelectual debería usar su autoridad pública, su influencia para aportar a la solución de los problemas, a la creación de valores sociales. Ahora cada intelectual defiende lo suyo. El contrato entre la sociedad y el intelectual se ha quebrado. Además, ya no tiene la capacidad para llegar a nadie. Ese poder lo tienen los medios”.