Category Archives: Aigua

La meitat de les aigües de l’estat espanyol en mal estat

Dia mundial de l’aigua

 

L’aigua, un negoci rodó

Article d’Enrique Cabrera a El País

Flix, la contaminació criminal de l’aigua

Els residus de Flix, el Bhopal del Mediterrani occidental

Un exemple clàssic, ERCROS. L’empresa química amb beneficis estratosfèrics, a canvi d’una contaminació descontrolada, i un final conegut: suspensió de pagaments, població enverinada a l’atur, i una impossible descontaminació que haurem de pagar entre tots.

Història prèvia (Modificat de vikipèdia)

El pantà de Flix és un embassament que pertany al riu Ebre, creat per una presa situada al municipi de Flix, que s’estén pels termes de Flix i Riba-roja d’Ebre, a la comarca de la Ribera d’Ebre.

L’embassament de Flix té una gran zona degradada al seu litoral meridional. És un pantà molt contaminat pels vessaments químics produïts per l’empresa ERCROS (antiga Erquímia) durant el període del 15 de setembre de 1988 al 28 d’agost de 1993 (demostrat judicialment) i els anys anteriors a cap legislació ambiental. (Abraça el període en què el president de la companyia fou la persona que, posteriorment, es convertiria en Ministre d’Indústria del Govern d’Aznar, del PP, el Sr Josep Piqué, )  Tot això ha fet acumular 700.000m3[1] de residus perillosos a la mateixa vora de l’embassament.

La muntanya de sediments contaminants i de metalls pesants, com ara el mercuri, té un alt contingut de materials tòxics, motiu que ha portat als científics a recomanar no consumir-ne l’aigua com una mesura preventiva. El fang tòxic del Flix afecta a les aigües dels 100 últims quilòmetres del riu Ebre.

Aquest fet propicià un ambiciós pla per extreure i tractar els residus tòxics[2] que s’està duent a terme.

L’aigua, un servei públic essencial

Aquí

Pedro Arrojo Agudo

Profesor Emérito del Dpto. de Análisis Económico de la Universidad de Zaragoza

Arrojo ha estat distingit amb el  Premi Goldman de Medioambiente en la categoría Europa.

Investigadors de la UdG desenvolupen un sistema capaç d’eliminar la contaminació per nitrats en aigües subterrànies

Un equip d’investigadors del grup LEQUIA de la UdG, liderat per Jesús Colprim, ha desenvolupat un sistema capaç de tractar de manera eficaç, amb un baix consum energètic i sense generar residus addicionals, aigües contaminades amb diferents nivells de nitrats.

El Mediterráneo del futuro será un mar más cálido y tropicalizado

Carlos Duarte, ecólogo dice “si alguien duda del cambio climático, es porque falta educación y cultura científica” | “No hay marcha atrás en el Ártico, hemos pasado un punto de no retorno”.

Aquí

Quasi un 50% dels aliments que es produeixen en el món van a les escombraries

Més de 500.000 milions de metres cúbics d’aigua s’utilitzen cada dia en cultius que no es consumeixen.

Article

El agua de la desigualdad

Article

El modelo hídrico actual es ecológicamente inviable y humanitariamente insostenible. Los problemas no son de escasez, sino de mala gestión del recurso. Mejorarla es esencial para luchar contra la pobreza

Mallorca ha passat de tenir 53.354 cases de camp a 226.590 i 40.000 piscines

Diario de Mallorca 06 de novembre de 2012

Un estudi de la UIB posa de manifest la dèria edificadora en el sòl rústic mallorquí a causa del turisme residencial no reglat i el turisme immobiliari.

El departament de Ciències de la Terra revel·la que les cases de camp s’han multiplicat per 4 en els últims 30 anys.

El 1987, a partir d’imatges aèries es quantificaren 53.374 edificacions en el sòl rústic. Dotze anys després s’arribaven a 74.000. L’actualització de l’estudi ha determinat que existeixen 226.590. L’autor del darrer estudi, el professor Macià Blàzquez, ho explica a partir del canvi de model rural que ha experimentat la illa. “El turisme residencial no reglat suposa uns ingresos addicionals per a molts propietaris de xalets en el camp. Lloguen l’habitatge, principalment a estrangers, i això ha suposat un increment espectacular del nombre d’edificacions.

Però existeix un altre fenomen que ha potenciat la construcció en sòl rústic: el turisme immobiliari. Aquest consisteix en la construcció d’habitatges en el camp per a poder-les vendre a estrangers i persones d’un alt poder adquisitiu. El canvi de model ha coincidit amb l’abandonament massiu de l’activitat agrícola i ramadera en les zones rurals mallorquines.

Una altra xifra que sorprèn per la seva magnitud és la quantitat de piscines, unes 40.000. Tot i que té una explicació, ja que va en consonància amb el nombre d’habitatges, ja que per poder vendre o llogar un xalet és imprescindible que el terreny en tingui una. És una de les primeres condicions que imposen els inquilins.

Les dessaladores d’Alcúdia i d’Andratx costen 1 milió d’euros mensual i estan aturades

El Govern ha de pagar 500.000 euros al mes durant quinze anys per amortitzar- les dessaladores d’Alcúdia i d’Andratx, que  sumades a les dessaladores de Ciutadella i Santa Eulàlia, implica una despesa de més d’un milió d’euros al mes, una autèntica ruïna, segons  l’ex- director general de Recursos Hídrics, Antoni Rodríguez. Un regal de Jaume Mates quan era Ministro de Medio Ambiente.

Per què estan aturades? Ben senzill. Quin batlle té el “coratge” per fer paga 1,20 € el metre cúbic d’aigua als seus ciutadans quan ara el paguen a 18 cèntims?